Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS QUES CANTAN, EN LA CAPELLA DEL GLORIÒS S.BALDIRI, DEL LLOCH DE GALLINÈS

Revista de Banyoles
núm.1052, juliol 2021, pp.12-13.

Per la gracia del Senyor /// foreu elegit Prelat, /// y rebut ab gran amor /// en Nimas noble Ciutat [...].
Segons sembla, Sant Baldiri o Sant Boi, fou un diaca de la ciutat de Nimes del segle IV, el qual durant unes festes paganes celebrades en un bosc proper a aquella ciutat francesa. Les anomenades Agonàlies, celebrada en honor del deu Juno. Va ser llavors quan Baldiri s'obrí pas entre la multitud que rodejava l'ara dels sacrificis i es va enfrontar als als assistents recriminant-los les seves creences, arribant a l'extrem d'enderrocar l'ídol que estaven a punt d'adorar, així com refusant de fer-li sacrificis.

Vehent lo Tirà malvàt /// vostra Predicaciò santa /// por lo Dimoni instigàt /// vos feu tallar la garganta, /// y lo cap ab promptitut /// vos separaren del Cos.
Empresonat, fou torturat i martiritzat, essent decapitat amb una destral, durant el regnat de l'emperador Julià l'Apòstata (331-363). Tot i que hi ha altra versió que diu que foren els mateixos sacerdots que estaven a punt de dur a terme el seu ritual pagà, els que de fet li varen tallar el cap. A partir d'aquí la llegenda s'unifica i diu que quan el seu cap fou separat del cos, va caure i va tocar tres cops el terra, d'on van sortir tres deus d'aigua, sobre les quals s'edificà un oratori anomenat "des Trois-Fontaines".
El cos del sant va ser recollit per la seva muller, que el va portar a un lloc anomenat «la Valsainte», on ja hi havia una comunitat de cristians, on fou soterrat. Aquest lloc, on s'hi construí una església, esdevingué destí de pelegrinatge, de tal manera que al 511 esdevingué el Monestir de Sant Baldiri, un dels més importants de la regió, fins que fou abandonat i enderrocat el segle XVII. La cripta de Sant Baldiri, a Nimes, a la cantonada de la rue des Moulins i la rue des Trois Fontaines marca el lloc del martiri.
Les relíquies del sant van desaparèixer durant les guerres de religió del segle XVI i se'n conserven parts que durant els segles anteriors havien estat portades a altres llocs, com les que hi ha a l'abadia de Cessy-les-Bois que ho foren al segle X. Així mateix també es va recuperar el seu sarcòfag, de marbre blanc, que desprès d'estar uns anys desaparegut, fou descobert per l'abat de Cabrières, en una casa de la carretera de Sauve, on feia les funcions d'abeurador.

El seu culte es dóna especialment al sud de França, d'on va passar a Catalunya i a la litúrgia mossàrab, on sembla ser que va venir de la difusió de relíquies a l'època visigòtica, que van estendre'n el culte per l'antic regne de Castella: monestirs com el de San Baudelio de Berlanga en serien testimonis.
La seva festa és el 20 de maig i se'l representa vestit amb dalmàtica i portant l'Evangeli, símbols de la seva condició de diaca, i amb una destral a l'altra mà. És patró de Nimes, Poitiers i de diversos municipis com el de Sant Boi de Llobregat, així com d'algunes pobles que porten el nom de San Baudilio, San Baudelio o San Boal.
El nom castellà Boal també deriva del Baudilius llatí. Amb el temps, a banda de la tradició del sant màrtir de Nimes, s'anà conformant una tradició castellana que feia de Sant Baldiri un sant nascut a Manzanal del Barco (Zamora), i que va ser martiritzat, amb la seva germana Justa i altres companys cristians, durant la persecució de Dioclecià a la riba del riu Esla. El seu cos va ser sepultat a l'església de San Torcuato de Zamora, on es venera i on es celebra la seva festa també el 20 de maig.